No, però sí.
La síndrome postvacacional no és una malaltia pròpiament dita. No surt als manuals de diagnòstic i no és una psicopatologia. No té entitat nosològica. Per tant, teòricament i acadèmicament, no existeix.
Així doncs, què pateixen les persones que experimenten en més o menys grau malestar físic i/o psicològic en acabar les vacances i haver-se de reincorporar a la feina? Podríem dir que el que els succeeix és que es troben immersos en un trastorn desadaptatiu, provocat pel llarg període vacacional, una època de descans i desconnexió, amb poques rutines, enfront del fet d’haver de tornar a la feina, on les demandes laborals, els horaris, l’augment de les obligacions i el canvi d’estil de vida suposen un esforç i la necessitat d’una readaptació.
No tothom el pateix. Segons sembla, té una major prevalença en persones amb baixa tolerància a la frustració, que tenen una visió negativa de la seva feina i no se senten realitzades, les persones que fan les vacances més llargues o les que treballen en entorns (físics i/o socials) que consideren desagradables.
I com es manifesta? Doncs és manifesta per un quadre d’estrès i ansietat amb simptomatologia psicològica: estat d’ànim baix, decaïment, apatia, falta d’energia, de concentració, de motivació, percepció de no ser capaços d’integrar-nos de nou a l’entorn laboral, canvis d’humor…. i física: palpitacions, sudoració, pseudovertígen, hiperventilació, tremolor, etc.
Es pot prevenir? Sí, seguint una sèrie de pautes que ens han de fer més fàcil el retorn a la nostra vida quotidiana:
-Planificar la tornada. No esperar el darrer dia per tornar i incorporar-se al món laboral l’endemà. Lo ideal és deixar un marge de dos o tres dies per mentalitzar-se i fer el canvi progressivament.
-Organització. No voler posar-se el dia de tot només arribar. Prioritzar el verdaderament important i deixar coses pendents pels dies posteriors. No emportar-se treball a casa.
-Aprofitar aquest marge de dos o tres dies per anar canviant horaris, ajustant les hores de son i les pautes d’alimentació.
-Caminar una estona cada dia a pas lleuger, cadascú segons la seva condició física, doncs és una bona manera de reduir l’estrès i ens ajudarà a dormir millor.
-Limitar el consum d’alcohol, depressor del sistema nerviós central que tendeix a aguditzar l’apatia, i de la cafeïna, un estimulant que etziba l’estrès i l’ansietat.
-Pensar en la part positiva de tornar a la feina i no magnificar els aspectes negatius.
Amb tot, és una síndrome passatgera, que normalment es resol per si sola quan el treballador es va adaptant a la rutina.
Si al cap d’unes setmanes els símptomes no remeten, es podria donar el cas d’estar patint un trastorn d’ansietat generalitzada o estrès crònic. En aquest cas, us recomano demanar ajuda a un professional.
Si vols saber-ne més, deixa un comentari o visita la nostra web!