Succeeix quan en un centre escolar hi ha una relació d’abús entre iguals. Aquesta relació d’abús es caracteritza per agressions físiques (a la persona o als seus objectes), agressions verbals, emocionals i relacionals. Són accions intencionades (intenció de fer mal), injustificades, reiterades i és dona un desequilibri de poder (desigualtat física, psicològica o social).
L’ONG Save the Children va publicar el febrer de 2016 l’estudi “Jo a això no jugo” sobre l’assetjament i el ciberassetjament a Espanya. Hi van participar 21.487 alumnes d’entre 12 i 16 anys.
Van estudiar les dues vessants, els que patien agressions i els que les exercien, i el resultat va ser esfereïdor: Per una banda un de cada deu alumnes assegura que ha patit assetjament i un de cada tres ha estat insultat per mòbil o internet, i per l’altre un terç dels enquestats reconeix que ha agredit físicament un altre company en els darrers dos mesos, un de cada deu que l’ha amenaçat, el 50%, que l’ha insultat cara a cara i el 25%, per les xarxes socials.
Potser ja seria hora de posar fil a l’agulla i en comptes d’haver de tractar a les nenes i als nens, a les noies i als nois que pateixen assetjament escolar, posar el focus d’atenció als agressors perquè no s’arribi a aquestes situacions.
Quins tipus d’assetjadors hi ha? Fonamentalment, dos: el proactiu, que actua sol, que acostuma a ser una persona amb unes característiques ben definides: dominant, poca empatia i se sent còmode en les relacions dominància-submissió. I el reactiu, que no sap gestionar les emocions negatives i sol tenir una baixa capacitat de reacció per afrontar les confrontacions i situacions d’aversió. Ambdós tenen en comú que no són capaços de veure el patiment dels altres i en molts casos han estat ells la víctima de situacions d’abús.
El perfil de la víctima d’assetjament sol ser una persona amb una baixa autoestima (pot ser conseqüència del mateix assetjament) que la seva situació pot desembocar en fracàs escolar, fòbia a anar a l’escola i simptomatologia ansiosa i/o depressiva.
I els pares? Què han de fer davant d’un fill que comet assetjament escolar? Segons un estudi d’Educo, a l’11% dels pares amb fills assetjadors els costaria admetre-ho o bé trauria importància a la problemàtica. El mateix informe destaca que el 56% parlaria amb els fills i que el 63% considera que és l’escola la que ha de resoldre aquest tipus de casos.
No és tasca de família o escola. Ha de ser una feina compartida. En primer lloc estar amatents als senyals, ja que hi ha factors de risc que es poden detectar prèviament: impulsivitat i baix control generalitzat, comportaments violents, tendència a trencar les regles establertes, insatisfacció amb si mateixos i el seu entorn, tendència a l’abús de poder i dificultat de tenir empatia amb altres persones.
Si no s’ha detectat a temps i ens trobem davant d’un cas d’assetjament consumat s’han de prendre mesures: primer protegir la víctima i valorar objectivament la gravetat de la situació. Després per una banda cal una sanció, sigui verbal, acadèmica o en última instància legal, i per l’altra procurar-li assistència a teràpia per aprendre a reflexionar sobre la seva conducta, treballar l’empatia i plantejar possibles solucions per reparar els danys causats. No podem restar importància als fets ni estigmatitzar un comportament que amb ajuda es pot modificar.
Si vols saber-ne més, deixa un comentari o visita la nostra web!